25 de set. 2012

TREBALLS PRECARIS









El “miracle alemany”

16-07-2012

Durant la primera i prodigiosa dècada del segle XXI es va parlar, de manera alternativa, del “miracle irlandès”, el “miracle portuguès” o el “miracle espanyol”. Tot eren gràcies divines. Aviat les tornes es van girar i els països del centre i del nord d’Europa van començar a referir-se als PIGS –Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya– per definir de manera contundent i descarnada l’autèntica realitat d’aquests Estats que havien viscut de trampes, bombolles i miratges. La realitat ha anat imposant que l’únic “miracle” que paga la pena enunciar d’aquesta manera a l’Europa de la Unió és l’alemany. Però tot en aquesta vida té una explicació i, de miracles, en realitat, no n’hi ha. L’economia alemanya funciona gràcies al sacrifici, a la innovació, a la resistència, a l’eficàcia i a la productivitat.
Fa poques setmanes un reportatge del programa 30 minuts de Televisió de Catalunya denunciava que les condicions laborals dels alemanys eren excessivament precàries i que els subsidis d’atur eren del tot insuficients. El programa 30 minuts es dedica exactament això. A exigir. Si algú amb un mínim de criteri professional entrés a Televisió de Catalunya i analitzés el cost real d’un minut d’emissió d’aquest espai tan lloat i llorejat, s’exclamaria al cel. Deuen ser els minuts més cars de totes les televisions del món. Per això no és estrany que els responsables d’aquest espai tan privilegiat no entenguin la lògica alemanya. Una lògica que es basa exactament en el rigor, l’exigència, la disciplina i el sacrifici.
No hi ha “miracle” a Alemanya. Dos terços dels treballadors alemanys treballen els caps de setmana i acumulen més de deu hores suplementàries. Uns altres informes expliquen que aquests mateixos treballadors continuen treballant durant les setmanes de vacances entre dues i tres hores diàries. I també que els salaris depenen de la productivitat de cada lloc de treball i dels resultats de l’empresa. El salari net mitjà a Alemanya ha anat baixant en els darrers anys fins a situar-se en poc més de 16.000 euros anuals. Tot això explica, doncs, que l’atur a Alemanya no superi el 7 per cent i que el creixement anual hagi quedat fixat a l’entorn del 4 per cent, gràcies, sobretot, a la capacitat exportadora del país. No n’hi ha, de “miracles”. Tampoc a Alemanya, una economia que se’n surt, precisament perquè no n’espera cap.