20 de març 2013

LES FLORS DE LA GUERRA

De la mateixa manera, la guerra, qualsevol guerra és un drac cruel e infatigable que demanda ofrenes per satisfer la seva constant set odiosa. Les més horribles tortures i les més horribles perversions de l’ésser humà tenen cabuda en un espai que, per més que ens el vulguin vendre com una fórmula higiènica per acabar amb “el mal”, multiplica la malícia i la foscor. El drac o la guerra reclamen les seves víctimes i, en molts casos, en tots els casos, són els infants i les dones les que més sovint són lligades davant de la cova esperant que el drac els hi arrenqui el seu últim alè. Així és com un país, un exèrcit o un poble es fa còmplice de la tortura i deixa que la seva ànima i la seva humanitat es vengui al diable. Però de la sang vessada en temps de guerra poden aparèixer algunes flors. Les flors més resistents i potser, molt segurament, les més lluminoses ja que no és fàcil que, enmig del fum, la pols i la foscor, es pugui enlluernar tanta depravació.
I és que les flors més belles són aquelles que ens recorden la nostra humilitat.