16 de gen. 2013

ADDICCIÓ I XARXES SOCIALS

ADDICCIÓ I XARXES SOCIALS

Espanya, al capdavant de la UE en risc d'addicció per abús de xarxes socials

Els més afectats són nois entre 16 i 17 anys amb pares amb un nivell educatiu mitjà-baix

Dimarts, 15 de gener del 2013 

EFE / Madrid El 21,3 % dels adolescents espanyols estan en risc de desenvolupar una conducta addictiva a internet a causa de l'ús "abusiu" de les xarxes socials, cosa que situa Espanya al capdavant d'Europa, segons un estudi de la Unió Europea que revela que l'1,5 % dels espanyols d'entre 14 i 17 anys pateixen aquesta addicció.
L'informe, presentat aquest dimarts a Madrid, posa de manifest que el 14% dels adolescents europeus està desenvolupant "conductes disfuncionals" en relació amb internet, de manera que l'1,2% dels joves d'entre 14 i 17 anys ja han desenvolupat una conducta addictiva, mentre que el 12,7% es troba "en risc".
Espanya és el país europeu amb més percentatge de joves en risc de desenvolupar conductes addictives, amb un 21,3%, seguit de Romania, 16%, i Polònia, 12%, si bé és probable que moltes d'aquestes persones adquireixin estratègies que els impedeixin caure en aquests problemes, segons ha explicat el director del Centre de Seguretat a Internet Protégeles, Guillermo Cánovas.
Els homes d'entre 16 i 17 anys amb progenitors que tenen un nivell educatiu mitjà-baix són els que tenen més possibilitats de desenvolupar aquests trastorns, que es caracteritzen per una tendència a la ruptura de les relacions habituals, mentre que augmenta el temps que es dedica a internet, i la falta de comunicació en l'entorn familiar.
A més, és freqüent que aquests joves desenvolupin actituds agressives quan no poden utilitzar aquestes eines, així com conductes compulsives i problemes psicosomàtics com a dificultat per agafar el son, supressió d'àpats i pèrdua de control sobre el temps que dediquen a internet.
Per Cánovas, el que porta els joves espanyols a trobar-se al capdavant d'Europa pel que fa al risc de desenvolupar una conducta addictiva a internet és el paper de les xarxes socials i la quantitat de temps --més de dues hores diàries-- que hi dediquen. A això s'hi suma el fet que, gràcies als mòbils amb connexió a internet, els joves no han d'esperar a arribar a casa per utilitzar l'ordinador, sinó que "estan connectats permanentment".

Més aficionats a les relacions socials

"Els adolescents espanyols valoren molt més les relacions socials i conèixer gent nova i això no és igual en altres cultures", ha explicat, en aquest sentit. Així, mentre que el 23% dels adolescents europeus passen més de dues hores al dia connectats a les xarxes socials, en el cas d'Espanya aquest percentatge puja al 40% i conforma el principal grup d'ús diari d'aquestes eines a Europa.
També són els espanyols els que més utilitzen les sales de xat, mentre que, pel que fa a missatgeria instantània, es troben darrere d'Holanda i Polònia, encara que se situen per sobre de la mitjana europea.
L'estudi també ha analitzat el paper dels videojocs. En aquest aspecte, els adolescents espanyols són els que menys conductes disfuncionals desenvolupen com a conseqüència de l'ús d'aquestes eines. Sobre assetjament sexual a internet, el 63% dels europeus d'entre 14 i 17 anys reconeixen que han contactat amb persones desconegudes a internet, un percentatge que baixa fins al 59,7% en el cas d'Espanya.

Menys assetjament i exposició a la pornografia

Pel que fa a assetjament escolar a la xarxa, Espanya és el país on menys casos de 'ciberbullying' es produeixen, 13% davant una mitjana europea del 22%. El 58% dels joves europeus han accedit a imatges pornogràfiques a la xarxa, encara que per a un 33% aquesta ha estat una experiència "desagradable". Espanya se situa entre els percentatges més baixos d'exposició a aquesta mena d'imatges.
L'estudi es basa en 13.300 qüestionaris a adolescents europeus de set països (Espanya, Romania, Polònia, Holanda, Grècia, Alemanya i Islàndia) seleccionats per situació geogràfica i cultural, segons ha explicat la psicòloga del centre de Seguretat a Internet, Ana Oliaga, coautora de l'informe.